Somriure, presentar i... a exposar!

Amb relació a l'entrada que vaig fer sobre Com parlar bé en públic? Vaig poder utilitzar alguns trucs del llibre, per poder fer bones exposicions. Una de les exposicions que recordo després de llegir-me'l, va ser la recitació del poema. Allò sí que va ser una gran prova! Les regles de la professora pels oients eren senzilles: no parlar, escoltar i qui no estiguis en silenci fora de classe i suspès.

Recitar un poema va ser una bona forma de començar a practicar certs trucs del llibre, com per exemple controlar els nervis, observar a tots qui estaven presents a l'aula (i no només a la professora), intentar no fer sorolls, mantenir un to alt i clar, fent els canvis de registre adequats.

Tot això s'havia de practicar abans, però a vegades els nervis enganyen i et fan una mala passada. És per això que teníem a dues persones de la classe que anaven a l'hora de la nostra recitació: un controlava la recitació per si tenies un l'absus linguae i t'havia de donar un cop de mà, i l'altre et gravava. I per què? Per a després pogué fer l'autoavaluació.

Us deixo com a mostra el poema que vaig recitar:

LA PELL DE BRAU (XLVI)

Salvador Espriu

Un altre exposició que em va ser útil per parlar bé en públic, va ser amb "El bon comunicador". L'exposició es tractava de col·locar-se amb grups de quatre o cinc persones, i escollir un comunicador conegut o no, que aparegui a la televisió o tingui algun article o algun llibre. El nostre grup van escollir en Jordi Évole, el presentador de "Salvados". Amb la utilització del "pearltrees", van exposar la nostra presentació amb una durada de 15 minuts. Aquí us deixo la nostra presentació del "pearltrees":

He arribat a la conclusió que per ser un bon comunicador com Jordi Évole, cal estar molt bé informar sobre el que es vol parlar, tenir un llenguatge clar i directa, ser crític, objectiu i valent. 

Espero que en un futur pugui assolir algun d'aquests objectius.