Youtube el món dels vídeos

CÀMARA + EINES = YOUTUBE

Molta gent coneix l'aplicació moviemaker per editar vídeos. Però aquesta entrada no parlarem de moviemaker sinó de youtube.

Youtube, com tots sabem, és un lloc web en el qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005, a San Mateo (California, Estats Units). Si tens un compte google, quan entres a youtube directament a dalt a la dreta apareix el teu compte google i a la dreta "penjar vídeos". Doncs com bé diu la definició, youtube serveix per penjar, editar els vídeos i guardar vídeos que t'agradin de youtube. En el cantó dret teniu diferents canals que us recomanen per subscriure-us i saber quan pengen un nou vídeo, per exemple si us agrada GLEE, us subscribiu al seu canal i quan pengin nous vídeos de GLEE ho sabreu. A l'esquerra apareix el vostre nom (on tens els vídeos que has penjat), activitat (vídeos que destacant), les vostres subscripcions, social, llistes de reproducció (els vídeos que us agraden), el vostre historial... Posaré un exemple:

Si a tu t'agrada una cantant i us voleu subscriure al seu canal, quan escolteu una cançó seva cliqueu a baix on col·loca "Subscriu-m'hi"

O també si només voleu guardar aquesta cançó, per què és l'única cançó d'aquest cantant que us encanta. Aneu on posa "Afegiu a..." i si ja tens creada una llista la col·loques allà.

  

Un cop l'heu afegit, el tindreu en el vostre canal per quan vulgueu escoltar-la i no caldrà que ho busqueu.

Com a reflexió que extrec de l'ús del youtube i de les seves aplicacions, és que és una forma senzilla d'aprendre a editar videos i a fer subscripcions. Però crec que encara que sigui divertit aprendre a utilitzar-ho, sempre s'ha de recordar que és un espai públic i recomano baixar el moviemaker, per editar vídeos personals. Internet ara mateix és perillós i sobretot depenent del que pengeu per internet. Jo sempre vaig en compte amb el que penjo i vosaltres també hauríeu de fer-ho. Jo sempre dic que si voleu gaudir del facebook, twitter, youtube,… En general amb internet, utilitzeu-lo bé.

Ara un deixo un tutorial que vaig trobar per youtube, sobre com us podeu crear un compte, una guia per tots els canals que hi ha (el que us he presentat jo) i també com penjar un vídeo. És del 2012, però crec que us ajudarà, espero que us agradi:

Les quatre habilitats lingüístiques

La llengua és una part molt important, algu que només ho tenim els humans. He escoltat moltes vegades allò que diuen sempre, que la llengua és una arma per nosaltres. Ens podem arribar a fer mal, i al final és cert. Si no, deixem un moment el que estem fent i pensem, quantes vegades em fet mal parlant? I quantes guerres s'han creat per un mal entès entre les diferents llengües, amb la forma d'escriure, el signes, el no escoltar a l'altre, etc.

Ja ser que el títol és "Les quatre habilitats lingüístiques", però si analitzem la paraula "lingüística" arribem a llenguatge i d'aquí a llengua. i per començar explicaré:

LLEGIR

Llegir és el procés mitjançant el qual es compren un text escrit. És a dir:

LLEGIR = COMPRENDRE

Té 4 implicacions que les va escriure, Isabel Solé, l'any 1982. 

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. Val dir que el significat que té un escrit pel qui llegeix, no és una rèplica del significat que l'autor va voler donar-li. Si no que és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector, i els objectius que s'enfronta. 
2. Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu, una finalitat. L'objectiu guia, la lectura, però també els objectius poden ser molts i molts variants. L'objectiu determinarà el tipus de lectura; determinarà les estratègies de lectura; també el control, sovint inconscient, que exercint en la lectura. 
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix a de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap. I en segon lloc d'adaptar-se el text. Transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
4. Llegir és un procés de predicció i inferència continua. Que llegeix i formula una hipòtesis sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. I això ho fa a partir d'alguns elements del text, a partir dels seus coneixements i a mesura que va llegint va verificant aquestes hipòtesis i si cal elabora de noves per seguir llegint.

ESCRIURE

Escriure és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. 

1. Aspectes formals: Cal·ligrafia (habilitat motora o motriu), relació so-grafia i disposició en l'espai.
2. Aspectes lingüístics: Morfològics, lexicològics, sintàctics i semàntics.
3. Aspectes discursius: Tipologia textual/tipus de text, característiques de text/propietats del text (coherència, adequació, cohesió, correcció, variació/estil/repertori) i procés composició escrita (planificar, redactar i revisar).

PARLAR

Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulant de forma coherent, clara, i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR

Escoltar és comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

En trobem 6 implicacions: 

1. Saber escoltar, demana un paper actiu i participatiu. 
2. Demana, un respecta per l'emissor i per les seves idees. 
3. Demana ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre. 
4. Demana descobrir els objectius i propòsits del orador.
5. Sap descobrir les idees principals del missatge. 
6. Sap reaccionar el missatge i parlar (si cal) quan acabar l'orador.

Com hauríem de parlar bé en públic?

Per començar us pregunto, com creieu que ha de ser un bon comunicador? Això és el que em vaig preguntar-me abans començar a llegir el llibre que ens van demanar.

Com parlar bé en públic? És un llibre escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Un llibre recomanat per poder, com bé diu el títol del llibre, parlar bé en públic, ser un bon comunicador, aprendre les tècniques que s'utilitzen. Com explica la contraportada d'aquest llibre "Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel·lents per a comunicar i persuadir. En aquest llibre hi aprendràs: trucs per a superar el pànic de quedar-se en blanc, recursos per a preparar bé un discurs, idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori… " En definitiva el que puc descriure d'aquest llibre és que és una bona eina per poder aprendre aquest seguit de trucs que s'han descrit.

En cada capítol descobreixes una nova forma de poder-te comunicar amb el públic que tinguis davant, siguin persones del teu bufet, a un congrés o a una classe amb nens i nenes. Per lo menys de cada capítol alguna cosa se't queda dins el cap, ja que és fàcil de llegir.

Vam haver de fer un resum de cada capítol, amb una portada i un índex. La portada havia de ser creativa, ja que el treball que anaves a presentar no era cap llibre teu. Com per exemple el títol que he col·locat per aquesta entrada "Com hauríem de parlar bé en públic?" o "Exposem de forma correcta!". 

Després d'entregar el treball ens vam col·locar per grups per parlar sobre el treball i que havíem extret d'ell. Una bona forma de recordar tot el que s'ha dit en el llibre i saber que sabíem. Cada grup d'entre 5-6 persones dialogava i escrivíem en un paper el que anava apareixent:

• Parlar amb un to alt i clar. Amb frases curtes i senzilles. 

• Quan estàs dempeu separar les cames per no perdre l'equilibri. Però tampoc quedar-se estàtic sense moure's. 

• Per no perdre els nervis, abans respirar fons. Controlar-los i dissimular els nervis. 

• Si et quedes en blanc, no fer sons vocàlics (aaaa, eemm, …), és millor quedar-se en silenci o passar el següent punt. 

• Si t'has confós, no passa res. Tornes a començar o com molts professionals fan demanen, disculpes tornen a repetir-ho i segueixen.

• Actitud positiva i sempre mirant al públic. Amb un somriure a la cara.

• Mitjans audiovisuals com a suport. NOMÉS com a suport. 

• Observar l'actitud del públic i si algun moment es necessita l'atenció del públic, explicar un acudit o fer una pregunta al públic.

Un cop s'ha parlat amb tot el grup, s'escull un representant perquè surti a la pissarra per parlar només un del punts que havíem escrit. Així tots vam acabar de comentar sobre el llibre.

La reflexió sobre aquest llibre és que m'ha sigut de molta ajuda. He pogut utilitzar alguns dels punts del llibre, per les meves exposicions. És una bona manera de començar-se a preparar per quan estiguem al voltant de nens, o potser no de nens però si davant d'un claustre de mestres i hàgim de donar la nostra opinió d'alguna cosa. Sempre m'ha agradat saber com algú: un mestre, un professor, un advocat, … arribar a tenir el públic atent. Ja que trobo que és molt difícil mantenir l'atenció d'una classe de 30 alumnes, que estan més interessats en la pantalla del mòbil que de les explicacions del seu mestre.  Espero arribar a ser una bona comunicadora i tenir els meus alumnes atents.

Scratch

QUE ÉS L'SCRATCH?

L'scratch és un forma de que el nens pensin, plantegin projectes i puguin crear projectes. S'utilitza a partir de 3r de primària, és per crear jocs i compartir-ho amb tot el món. Pots penjar els jocs fàcilment, comentar i fer canvis del teu video joc. També pots jugar a altres jocs que no siguin teus.

COM FUNCIONA?

Primer es crea un compte. Un cop entres al teu compte, cliques a la paraula "crear". Dintre trobes una pantalla en blanc i una imatge d'un gat.

Al costat dret, un munt de paraules que s'utilitzen per controlar el dibuix animat. El primer que has de col·locar és presionar ( el dibuix de la bandera verda ).

I després tot el que ve és fàcil de utilitzar. Si vols canviar el dibuix animat o col·locar un personatge més a la pantalla has d'anar a "nuevo objeto" i "elegir objeto".

A part d'afegir o canviar personatges, pots incorporar també un paisatge, música, canviar la disfressa de dibuix, etc. Quan vegis que ho tens acabat ho comparteixes, així tothom ho pot veure, jugar i donar la seva opinió, i tu poder fer tots els canvis que calgui per millorar-ho.


REFLEXIÓ:

Per a mi ha sigut una experiència molt bona i divertida, mai havia vist que una eina com l'scratch sigues tan interessant i útil perquè els nens amb la seva imaginació crein jocs. Quan enganxes el truc, pots arribar a crear petits jocs que poden ser divertits i que no paris de jugar. És una bona solució perquè el nen aprengui a jugar.


Ús deixo amb un video, de la pàgina "Edu3.cat",  que parla més sobre l'scratch i amb més informació:

Les tecnologies dins l'aula

Aquest divendres vaig anar a una conferència de la meva universitat, on parlaven sobre aquelles tecnologies que s'utilitzan dins les aules d'infantil i primària.


Una de les primeres coses que es va parlar va ser de les pissarres digitals interactives, les coses positives i negatives de tenir una PDI. La podem trobar en els països més desenvolupats, és una eina TIC que s'utilitza a les aules dels nens i nenes per aprendre. Aquesta eina no cal que sigui una eina multimedia, es pot utilitzar com una pissarra digital. És fàcil d'utilitzar. Les imatges de l’ordinador es poden manipular i controlar des de la PDI mitjançant un llapis o marcador, o directament amb el dit.

Una de les coses que es va dir a la conferència va ser que les pissarres digitals no haurien d'estar al centre de les classe si no, en un racó .


He pogut observar que normalment s'utilitzen les PDI quan els alumnes no tenen llibres, és una bona eina per aprendre en certes assignatures.

La segona part de la conferència va tractar sobre els iPads a les escoles. L'iPad és una tauleta tàctil que va ser desenvolupat per apple, amb un munt d'aplicacions. Tens internet, jocs, correu electrònic, càmara de fotos i de video, etc. Hi han diferents tipus d'iPads: iPad 2, iPad de la 3ª generació, 4ª i 5", iPad air, iPad mini i iPad mini amb pantalla retina. És un tecnologia nova que s'utilitza a les aules dels nens de infantil i primària. Els mestres que van parlar a la conferència sobre els iPads, deien que eren molt útils per passar la llista dels alumnes, preparar treballs, tenir l'horari… També van explicar que els mestres tenien classes per aprendre a utilitzar els iPads.

Per a ells és positiu tenir iPads a les classes a l'hora de fer racons de matemàtiques o de música o de llengües. Perquè veuen que els nens estan més en silenci i més concentrats en fer bé l'exercici i poder aprendre més. Diuen que els nens desitgen cada dia que arribi la hora dels racons per poder "jugar".

La meva opinió sobre aquesta eina és que si s'utilitza bé i es treballa bé, doncs endavant. Potser si que aprenen més així i es senten més motivats, perquè les noves generacions ja neixen saben utilitzar una eina d'aquestes.

Una de les preguntes que em va agradar i no l'havia pensat fins aquell moment era: Però no teniu por que el nen no aprengui de forma seria? Els mestres van contestar que els nens saben perfectement quan utilitzar l'iPad per jugar, que això ho fan a casa, i quan per aprendre coneixements. I explicaven que els hi deien una petita mentida, sobretot a aquells nens que no utilitzavan l'iPad de manera adequada. Els hi deien que si no ho feien bé, els resultats eren enviats als iPads dels mestres.

Scoop.it!

CONTENT CURATOR (INTERMEDIARI DEL CONEIXEMENT)

QUÈ VOL DIR "CONTENT CURATOR"?

Es parla quan una persona està interessada per un tema i filtre aquesta informació a partir d'una eina d'internet. L'eina d'informació que s'utilitzem serà el "Scoop.it", un programa on convina la noticia agafa amb les paraules clau que escollim (Drive, educació...) i els comentaris que la gent deixa. Les fonts d'informació poden ser: Google, entrevistes, etc.  Pots crear alertes, un sistema que t'arribi informació sense buscar, això és pot dir també la "sindicació de continguts"

Si volem penjar una noticia, em de buscar  l'RSS, això és el canal RSS. Un cop tens la noticia busques el canal i copies l'RSS

 I l'enganxes a "New Scoop". Un cop enganxat tires endavant amb les fletxes que tens a la dreta) i se't obre una pàgina més gran on trobes: Una imatge i on pots afegir un comentari. A baix tens "opcions avançades" on escrius les etiquetes, per exemple, GITIC, educació, escola.

L'RSS el podem trobar a dalt de la pàgina web de la noticia o a baix.


REFLEXIONEM...

Per mi l'Scoop.it és una bona eina d'informació, on pots enviar les teves noticies, videos, blocs que més t'interessin i els vols mostrar a qui et segueix. També és un bon navegador per trobar noticies dins d'aquest programa, ja que tens un sistema de navegació que no et cal buscar, perquè et surten les noticies a un lateral i només has de clicar a "Scoop.it!", si t'agraga alguna noticia.

QUE MÉS TÉ EL SCOOP.IT?

Podem afegir una extensió de Scoop.it. En el Google Chrome busques l'aplicació Scoop.it, on s'obre una pestanya per poder enviar un video o un blogger que t'ha semblat important de mostrar els teus seguidors. Quan cliques aquesta pestanya t'apareix el mateix que si busquem  l'RSS d'una noticia.

També s'ha parlat de seguir els companys, com? Quan entres a la pàgina del teu company hi ha una icona que fica:

Cliques allà i ja estas seguint el teu company i les seves noticies que va penjant, només cal que pressionis la icona "Scoop.it!" si t'agrada alguna noticia seva.

Qui sóc? Com em veuen?

Hola a tots! Avui volia parlar d'algu que em va semblar interesant i divertit.


A l'hora de COED vam fer una exposició de "Qui ets tu?" per poder-nos coneixer tots millor. L'activitat tractava de descriure a un company amb una imatge (feta per tu). Si teniem clar a qui li feiem, l'avisavam perquè ho sapigués. Sempre a la descripció havien d'aparèixer coses positives de la persona. Un cop tenies la imatge havies d'escriure una frase, que descrigués la persona, és a dir, una imatge on apareix un osset i pot significar que aquesta persona és tendre. O també fas un colage amb diferents imatges que hagis fotografiat, com per exemple, un rellotge, un llit i un somriure, que podria significar que li agrada molt dormir, que arriba tard sempre però sempre té un somriure. 

Va ser una forma molt divertida i millor per coneixens. Persones que mai ens haviem fitxat, ara les veiem amb altres ulls, tots ens reiem de que explicaven dels nostres companys i del que arribaven a dir de nosaltres. Ho podem utilitzar a inici de curs per veure que sabem d'un company nostre i que sap el nostre company de nosaltres. 


Més tard, li vam presentar una altra descripció d'un altre company. Aquesta vegada diferent, era una descripció a partir d'una història, un conte, un poema, una cançó, una noticia... Això ens va ajudar a poder millorar la nostra escriptura i a millorar la forma de descriure les persones. És cert que sembla fàcil escriure un conte, però en realitat no ho és, ni tampoc un poema, ni molt menys una cançó. Per i a sigut molt interessant veure el concepte que tenien de mi.